Caixaforum
El passat dijous dia 2 de juny, vem anar a veure l'exposició de "L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment". És una exposició repleta d'idees basades bàsicament en el moviment. Caixaforum com està Madrid i Barcelona, va dividir l'exposició entre les dues capitals. A Madrid hi havia exposada la part del cinema realista i a Barcelona el cinema com a somni, és a dir, com afecta el cinema en el nostre subconscient.
Allà hi havia exposades obres de Andy Warhol, Rodney Graham...A la primera sala podiem veure una videogravació que durava més d'unes sis hores, estava tot ambientat amb una llum càlida i suau, aquesta obra era d'en Andy Warhol.
Seguidament, la segona obra era participativa, és a dir, sense l'interacció del públic la obra no era obra. Era un bàsicament un joc d'ombres que creava l'espectador.
Després vem veure l'obra de Rodney Graham, la seva obra es titulava igual que les màquines que a composaven: Rheinmetall/Victoria 8. L'obra consisteix en una màquina d'escriure que apareix projectada per l'altra màquina (el projector). L'obra transmet la sensació de nerviosisme i insomni.
A l'exposició també vem trobar un curt Eight realitzat per Teresa Hubbard i Alexander Birchler. Tractava d'una nena que volia celebrar el seu 8è aniversari, però no podia.
Imatges a contratemps.
Meridià Granollers anys 70: Art de concepte i acció.
Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció mostra el moment excepcional
en què la ciutat va actuar com a catalitzador a la resta de Catalunya d'unes energies
artístiques radicalment renovadores. L'exposició recupera un gruix important de treballs conceptuals i documents d'època que són testimoni de les activitats que van protagonitzar un dels períodes artísticament més fèrtils de l'art català de les últimes dècades. El resultat ha estat la recuperació d'imatges i negatius fotogàfics...
Joan Miró
Vam anar a la Fundació Miró i una de les obres que em va cridar més l'atenció va ser la de "Noia evadint-se". Em va semblar una original interpretació d'una noia, i em van agradar molt els colors vius. També em va semblar genial que Miró utilitzés la planta de la sabata per a signar amb el seu nom, com si fos la marca de la sabata.
Pippiloti Rist
Després de veure totes les obres de Miró vam anar a veure l'exposició de Pippiloti Rist. Em va agradar moltissim l'entrada, amb aquelles teles semi transparents abans d'arribar a la sala, i al arribar em va sorprendre moltissim la llum vermella i aquella gota en la qual es projectaven imatges. Després em vaig anar movent per les diferents sales. La majoria tenien coixins per seure i per estirar-se. El terra era de moqueta, el més impactant eren les parets que feien de projectors enormes amb uns videos molt originals i treballats, i uns sons i una música molt ben pensada. En una altre sala hi havia la decoració d'una cuina enorme amb moltíssims armaris blancs, una aixeta etc. I de fons s'escoltava el so de l'aixeta gotejant. En una altra sala havies de pujar un esglaó i al sostre hi havia una forma molt curiosa i allà es projectaven imatges d'aigua i plantes, amb una música molt relaxant. Vaig sentir com si entrés a dins de les imatges i estigués allà com un element més.
MACBA Benet Rossell
L'exposició de Benet Rossell no em va deixar gens indiferent, ja que vaig poguer comprobar que és un artista bastant singular. Mai havia vist obres d'art amb mosques, i sobretot, em va sorprendre molt que utilitzés les mosques com a objecte per a crear les seves obres. Les utilitza de pinzell etc. També vam poguer apreciar benigrames, fotogrames...
Vacca: Entre la destresa i el desastre
Al principi vaig pensar que seria una crítica per a l'art modern, ja que l'artista barrejava sons de gossos amb la delicada música clàssica i les notícies, etc. Vaig pensar que seria una crítica de la vida actual que portem, de les nostrres costums habituals. Però va resultar que per a l'artista l'obra no tenia cap mena de sentit. Això em va sorprendre molt. Però bé, l'obra em va semblar una mica absurda ja que resultava no tenir cap sentit. Tot i que suposo que estava feta així expressament per a que cadascí li donés el seu propi sentit.
Artistes:
J. Beuys (art conceptual)
Va néixer a Alemanya al 1921 va ser un pintor i escultor. Per a ell la prioritat, era la idea i no l'estètica de les seves obres.
Marcel Duchamp (dadaisme)
Marcel Duchamp va néixer a França al 1887 i va ser un pintor i escultor francès que va crear els ready-made. Va participar en diverses corrents artistiques com el dadaisme, el futurisme...
B. Nauman (Bodyart i videoart)
Nascut als Estats Units al 1941. Treballa amb el neó, el vídeo, la fotografia, el bodyart, l'escultura...
D. Gordon (video)
Va néixer a Nova York al 1907 i va ser un director de cinema. Va treballar amb molts estils però amb el que va triomfar més va ser amb el Western.
J. Cage (música)
Va néixer al 1912 a Los Àngeles. Va ser un compositor i va impulsar la música electrònica. També va fer un espectacle en el qual la música tractava el silenci.
J. Benito (body art)
Va començar amb la pintura i després es va passar a l'art conceptual, treballant amb els happenings, etc.
Ai Weiwei
